Osteopatia

Què és?

L'osteopatia és una teràpia manual que intenta entendre com s'organitza el cos per tal de mantenir-se saludable. L'osteòpata no utilitza protocols, el seu abordatge és individualitzat i es basa en el diagnòstic i tractament de la causa que està afectant l'equilibri del cos. L'individu s'entén com un tot, es busca l'equilibri entre l'estructura i la funció del cos.

Existeixen diferents abordatges osteopàtics per ajudar al cos a restablir la salut a través del seu propi potencial: biomecànic, fluídic, neurològic, endocrí, immunològic i biodinàmic. S'utilitzen principalment tècniques estructurals, funcionals, viscerals i cranials per reequilibrar el cos segons les necessitats específiques de cada individu, i sempre es busca la causa del problema per aconseguir canvis més profunds.

En aquest tipus de teràpia només s'utilitzen les mans, la sensibilitat de les quals hem anat entrenant durant més de 10 anys d'experiència. Hem cursat formacions en diferents especialitats per poder entendre i sentir el funcionament del cos humà.

Osteopatia Pediàtrica

Està indicada en qualsevol nen, ja sigui de forma preventiva (per fer una revisió general) o per un motiu concret. Busquem reequilibrar el pacient, li donem el recolzament que necessita, sempre tenint en compte la seva globalitat i la pròpia capacitat d'“autocuració” del seu cos.

Els nadons quan neixen no són estèrils ni estan lliures de disfuncions; el nen/a en néixer pot ser immadur i tenir major fragilitat. Cal tenir en compte que durant l'embaràs i el part es poden exercir forces molt potents que poden causar disfuncions a diferents nivells. Durant les diferents etapes de creixement, petites disfuncions poden suposar grans alteracions a llarg termini, per tant, seria interessant que a tots els nens se'ls fes una revisió preventiva per analitzar si el seu cos està equilibrat.

Les consultes més habituals solen ser reactives a algun problema concret i acostumen a estar relacionades amb les següents indicacions:

Trastorns posturals i musculoesquelètics:

  • Torticoli
  • Deformitats de columna: escoliosi, cifosi, hiperlordosi, rectificacions
  • Deformitats de les extremitats: genoll valg/var, peu pla/buit/equí/var, hiperlaxitud
  • Deformitats del crani: plagiocefàlies, assimetries
  • Tremolors
  • Males postures
  • Contractures
  • Problemes d'oclusió
  • Problemes de creixement
  • S'arqueja quan està estirat boca amunt
  • Sempre gira el cap cap al mateix costat encara que pugui fer-ho cap a ambdues bandes
  • Problemes en gatejar, arrossegar-se, voltejar o caminar

Trastorns del comportament:

  • Plor escessiu
  • Mal de cap
  • Irritabilitat
  • Alteracions del son
  • Enuresi (es fan pipí quan dormen)
  • Dèficit d'atenció
  • TDAH
  • Autisme

Trastorns respiratoris i d'altres mucoses:

  • Bronquitis, bronquiolitis, pneumònies
  • Asma
  • Sinusitis
  • Otitis
  • Respiració bucal

Trastorns gastrointestinals:

  • Còlics
  • Reflux
  • Vòmits
  • Panxa distesa
  • Estrenyiment
  • Problemes de succió
  • Problemes de masticació o deglució

Complicacions durant l'embaràs o el part:

  • Embarassos complicats (dolors, diabetis, indicació de repòs absolut, etc.)
  • Traumatismes (cops importants, caigudes, accidents, problema emocional/estrès important)
  • Part de natges, cesària, fòrceps, ventoses, espàtules, maniobra de Kristeller (pressió a la panxa durant la fase expulsiva)
  • Volta de cordó, cordó umbilical curt
  • Fractures cranials
  • Fractures de clavícula
  • Subluxació de clavícula
  • Dificultat en la primera respiració (reanimació, aspiració)

Abans i després de les vacunes:

  • Per tractar el focus de vacunació i intentar reduir els seus possibles efectes secundaris

Altres:

  • Problemes de dicció
  • Ortodòncies

Osteopatia per a Adults

Les indicacions més habituals són:

Alteracions de l'aparell locomotor:

  • Mal d'esquena (cervicàlgia, dorsàlgia, lumbàlgia, ciàtica, hèrnies/protrusions discals)
  • Dolor d'espatlla / genoll / turmell / canell / mandíbula / còccix
  • Artritis
  • Artrosi
  • Problemes posturals
  • Lesions esportives (esquinços, contractures, fractures, fissures, etc.), estem especialitzats en corredors (readaptació a l'activitat física post lesió, anàlisi de la tècnica, manteniment, etc.)
  • Fibromiàlgia
  • Recuperació postintervenció quirúrgica
  • Bruxisme
  • Problemes de teixits tous: contractures, ruptures musculars, etc.

Alteracions respiratòries:

  • Malalties respiratòries cròniques
  • Excés de secrecions
  • Asma
  • Deformacions del tòrax que generen dificultat per respirar (cifoscoliosi, pectus excavatum o carinatum, etc.)
  • Pneumotòrax
  • Intervencions quirúrgiques

Alteracions Digestives:

  • Restrenyiment
  • Diarrea
  • Còlon irritable
  • Reflux gastroesofàgic
  • Hèrnies
  • Inflamació intestinal
  • Mals de panxa
  • Després d'operacions
  • Digestions pesades
  • Excés de gasos

Embaràs, part i postpart:

  • Ciàtica
  • Dolor inguinal
  • Mal d'esquena
  • Cames cansades
  • Retenció de líquids
  • Reflux
  • Incontinéncia
  • Postpart: cicatrius, episiotomia, sòl pelvià, dolor coccigeal, dolors durant les relacions sexuals, incontinència

Altres:

  • Vertigen, marejos
  • Cefalees: mal de cap tipus migranya, cefalea arraïmada, cefalea tensional, neuràlgies
  • Ansietat i depressió
  • Disfuncions glandulars (tiroides, tim, melsa, pàncrees, suprarenals)

Breu Història sobre la Osteopata

El Dr Andrew Taylor Still crea l'osteopatia el 1974 després de convence's que la ingestió de medicaments comporta pel pacient més inconvenients que avantatges. En ell s'instal·la i arrela el dubte i es converteix en un defensor de la higiene natural. El 1882 funda la primera escola d'osteopatia del món, l'American School of Osteopathy (a Kirksville) i utilitza per primera vegada el terme “osteopatia” el 1885. Aquest terme deriva del grec osteon, que significa “os” (fa referència a totes les estructures que composen el cos), i pathos, que significa “patiment” encara que en la bibliografia mèdica pathos expressa “malaltia”; per aquest motiu se sol relacionar erròniament amb “la malaltia dels ossos”, però el significat original de pathos corresponia a les impressions entrants “sensible a” o “amb resposta a”.

A finals del segle XIX A.T.Still es retirà de l'ensenyança, havent publicat 4 llibres. En el moment de la seva mort, el 1917, el moviment osteopàtic està estès per tots els EUA.

A nivell històric, cal destacar diversos osteòpates, entre els més reconeguts trobem:

  • J.M.Littlejohn (1917): periodista i fisiòleg que fundà la primera escola d'osteopatia d'Europa: British School of Osteopathy
  • W.G.Sutherland (1930): observa la superfície cranial i descobreix que existeix un moviment cranial i introdueix el concepte d'osteoapatia craniosacral
  • J. P. Barral (1982): se centra en el desenvolupament de manipulacions viscerals, descriu els diferents eixos de moviment de cada òrgan així com els seus principis fisiològics
  • J. Wernham (1956): escola clàssica amb tècniques com el TGO (Tractament General Osteopàtic)
  • Actualment, a Espanya, l'osteopatia encara no s'ha regulat. El Registro de Osteópatas de España treballa perquè l'osteopatia es reconegui de forma oficial com al Regne Unit, França, Bèlgica, Suïssa, Portugal, Àustria i Nova Zelanda